Normalització terminològica

La normalització és el procés de fixació i difusió de les denominacions catalanes que es consideren més adequades per a designar els nous conceptes d’especialitat, especialment els que presenten alguna complexitat de tipus lingüístic (manlleus d’altres llengües, calcs poc adequats, denominacions poc fixades o dubtoses, etc.), i dels criteris generals aplicables a la creació de nous termes.

L’òrgan responsable de les decisions de normalització és el Consell Supervisor, integrat per membres de l’Institut d’Estudis Catalans i del TERMCAT, i per experts designats conjuntament per aquestes dues institucions. El Consell Supervisor es reuneix periòdicament per estudiar els dossiers corresponents als casos terminològics que s’han d’aprovar. Participen també en les decisions de normalització altres experts dels àmbits a què pertanyen els termes i altres organismes relacionats amb la terminologia, atès que la normalització és un procés basat en la col·laboració i el consens de diferents agents.

 

Termes normalitzats

Durant l’any 2021 s’han fet 15 reunions del Consell Supervisor i s’han normalitzat 351 termes d’àmbits diversos.


15 reunions del Consell Supervisor
351 termes normalitzats


Exemples de termes normalitzats durant el 2021:

  • Agricultura: agrovoltaisme, energia agrovoltaica
  • Ciències de la Salut: vial multidosi, ús d’emergència
  • Ciències de la terra, Meteorologia: asteroide de tipus C, blanc total, borrasca explosiva, ciclogènesi explosiva, gel en galetes, gel granulat
  • Dansa: à la seconde, allongé, ballon, bateria, battement, cambré, chassé, effacé, plié
  • Esports: alley-oop o mat al vol, parkour, parkourista o traçador
  • Genètica: CRISPR, exoma, endonucleasa Cas9, proteïna anti CRISPR, RNA guia, seqüència palindròmica
  • Informàtica, Tecnologia: aplicació enganyosa, assalt de videoconferència, avatar, caça de wifis, estafa de la fortuna, identitat sintètica, patró fosc, suplantació, troià de goteig
  • Matemàtiques: escala curta, escala llarga, gran nombre, googol, googolplex
  • Realitat virtual: auralització, corporeïtzació, entorn immersiu, holoconferència, multisensorialitat, realitat augmentada, sis graus de llibertat
  • Seguretat alimentària: crida a la devolució, esterilitat comercial, prova d’exposició, retirada, risc acumulatiu, traçabilitat interna
  • Sociologia: addicció social, capacitisme, ciutat difusa, cultura fan, habitus, hikikomori, interseccionalitat, parentocràcia
  • Zoologia: lluerna d’ulleres menuda, lluerna europea, lluerna mediterrània, espurna voladora
Distribució temàtica general dels termes normalitzats durant el 2021

Destaquen especialment els termes dels àmbits de les TIC, la dansa, la sociologia i la biologia.

S’ha vetllat especialment per donar cabuda tant a termes procedents de productes terminològics sectorials en què treballa el TERMCAT (per exemple, aplicació enganyosa, de la Terminologia de la ciberseguretat, o à la seconde, del Diccionari de la dansa clàssica) com a termes d’àmplia divulgació, procedents del Servei de Consultes (per exemple, botellot o negacionisme), i a termes fruit de la detecció interna de neologia (la majoria de termes de genètica normalitzats durant l’any; per exemple, CRISPR o CRISPR-Cas9).

Actualització de les dades

Com cada any, s’han revisat els termes normalitzats en anys anteriors que s’ha detectat que requerien actualització, sigui en la denominació o en qualsevol altre camp de la fitxa (equivalents assignats, canvis de definició, etc.). S’han revisat, per exemple, termes com càtering (inicialment, servei d’àpats), suplantació (inicialment, falsejament d’identitat), barranquisme (s’hi ha incorporat el sinònim descens de canyons) o vacuna anti grip A(H1N1) (inicialment, *vacuna anti-grip A(H1N1)). Igualment, s’han aplicat esmenes en nombroses fitxes del Cercaterm a fi d’adequar-les a les noves decisions del Consell Supervisor o de la normativa.

Criteris terminològics

Aquest any s’ha establert un criteri general sobre la denominació dels grans nombres en català. També s’han elaborat algunes fitxes terminològiques de criteri a partir de termes normalitzats o dels estudis de normalització (per exemple, CRITERI seminari web i bibliografia web o bé webinar / webinari i webgrafia / webliografia / webografia).

Recopilació de dades d'ús i lingüístiques dels temes normalitzats

S’han continuat incorporant en els dossiers de normalització, a partir dels resultats de la cerca a Google, dades d’ús sobre les diferents denominacions catalanes que es valoren per a cada terme i sobre els equivalents en altres llengües. Aquestes dades són especialment valuoses en la presa de decisions i es preveu que puguin servir també, en el futur, d’indicadors de l’evolució d’aquest ús i de la implantació de les formes aprovades. Aquest any s’han recollit dades d’aquest tipus en més d’un centenar d’estudis de normalització.
 

Exemple de dossier de normalització amb l’especificació de l’ús de cada forma

Igualment, s’ha continuat etiquetant lingüísticament els termes normalitzats d’acord amb el motiu de normalització, el mecanisme de creació lèxica emprat i el tipus d’intervenció. Actualment, la Neoloteca recull ja més de 800 fitxes etiquetades d’acord amb aquests paràmetres, pensats per a facilitar la coherència en la presa de decisions futures i, sobretot, com a informació útil per als estudis de neologia terminològica.

Difusió de la terminologia normalitzada

S’ha fet difusió de la terminologia normalitzada a través dels canals habituals: